dissabte, 21 de març de 2015

Recreació històrica Barroca a Catalunya

 II Jornades del patrimoni defensiu de Catalunya
Text: Adrià Arroyo Montagut; Roger Candela Callado.

Paraules clau
Recreació, història, associació, Miquelets, armament.

1. Introducció
La recreació històrica, en anglès reenactment, fa referència a les associacions i els grups de persones que, amb una certa passió per la història, es dediquen a reproduir amb la
màxima fidelitat i rigor un període històric determinat. Hi ha la voluntat de reviure i difondre la història de manera lúdica, però també científica, a partir dels criteris de l’anomenada arqueologia experimental. Normalment els grups de recreadors es basen en els fets històrics més importants que varen succeir en els seus països.
La recreació de fets històrics és una activitat recent en el nostre país. Es constata, en els últims anys, un augment de les persones interessades en participar en els diversos grups de recreació que han anat apareixent per tot Catalunya. Els grups, generalment inscrits com a associacions culturals, tracten des del món iber fins a la guerra civil de 1936-39.
Un dels objectius d’aquest treball és fer veure a la societat que els grups de recreació històrica poden servir per fomentar el coneixement de fets, cultures, maneres de viure i d’entendre el món, relacionats amb les vides dels nostres avantpassats. També cal destacar el treball previ que es realitza d’investigació i de documentació, el qual és fonamental per reconstruir un moment històric amb una fidelitat gairebé absoluta.
No es pot deixar de comentar l’evident vessant lúdica que comporta la realització d’aquesta activitat, la qual comporta el gaudi, no només dels participants, sinó també del públic que assisteix a les diferents recreacions que es duen a terme.

2. Els antecedents
La recreació històrica, tal i com la coneixem, va aparèixer al Regne Unit al voltant dels anys 70 del segle passat, mentre que al continent europeu no va desenvolupar fins la dècada dels 90. A Catalunya, les primeres manifestacions que es poden incloure en aquest àmbit, és van dur a terme en el marc de Tarraco Viva1. L’any 1998, sorgeix el primer grup de reconstrucció històrica, que es dedica a recrear la tribu dels ibers cossetans, influenciats per les jornades dutes a terme a Tarragona i com a continuació dels treballs de reconstrucció del jaciment arqueològic de la Ciutadella Ibèrica de Calafell l’any 1992 (figura 1).
1 Jornades de divulgació històrica d’època romana que es porten a terme a la ciutat de Tarragona des de l’any 1998.
A Europa, el període més important és el de l’etapa napoleònica. Això és degut al fet que l’emperador Napoleó va voler estendre el seu poder per tot el continent. Per aquest motiu, existeixen grups de recreació d’aquest moment en molts països europeus, els quals organitzen una munió d’actes. El més important i espectacular és la recreació de la batalla de Waterloo, amb uns 6.000 soldats d’infanteria, uns 300 de cavalleria i unes 100 peces d’artilleria.
Als Estats Units, les recreacions més representatives estan relacionades amb la Guerra de Secessió. L’origen cal cercar-lo amb les trobades anuals dels propis veterans de la guerra per recordar els companys caiguts. Aquest fet va crear una llarga tradició que ha perdurat fins als nostres dies. L’acte més important és el de la batalla de Gettysburg. L’any 1998, per a la celebració del 135è aniversari d’aquell esdeveniment, es van comptabilitzar uns 35.000 recreadors, els quals van commemorar els fets en el mateix el camp de batalla. Hi van assistir fins a 50.000 espectadors.
En el món anglosaxó hi ha un interès molt gran per aconseguir l’autenticitat dels uniformes, dels complements, de l’armament, del material de campanya, etc. Fins i tot l’actitud que mantenen els recreadors en el moment de vestir-se i de comportar-se, amb
una gran dignitat i respecte. Per això, es van crear unes qualificacions, quatre en concret. En primer lloc, els anomenats hard-core, els quals tenen cura fins al mínim detall: utilitzen els mateixos tipus de teixits i les mateixes costures dels uniformes originals, tracten el seu aspecte físic, deixant-se barba i patilles, segons la moda de l’època. En segon lloc, els progresives tenen un nivell d’autenticitat excel·lent, però sense arribar al nivell dels anteriors. En tercer lloc, hi ha els mainstrem, grup on trobaríem la majoria dels recreadors. Finalment, hi ha els anomenats farbs, o soldats de polièster, que són els que dediquen menys temps i diners a l’hora de mantenir una autenticitat correcte.

3. L’estat de la qüestió
Per poder abordar aquest aspecte, ha estat necessària fer una anàlisi dels grups de recreació històrica d’època barroca a Catalunya, amb la intenció de copsar la incidència i els trets personals d’aquest col·lectiu. També per recollir la seva visió de la situació actual, donades les particularitats del moment polític i social que estem vivint.
El treball s’ha fet a partir d’un càlcul estimat d’uns 215 recreadors. Han contestat a l’enquesta realitzada 35 persones (16%) de dues de les associacions existents. També s’ha extret informació de les seves pàgines web.
El primer que podem observar, és la gran diversitat d’edats dels participants. No obstant això, a la vista de la gràfica  podem apreciar clarament com el 69% estan compresos en el marge d’edat dels 31 als 50 anys.
També és suggeridor veure la diferencia entre sexes, on el nombre d’homes és molt superior al de dones. Malgrat voler ser fidedignes a la història, on generalment les dones no feien de soldat, les associacions permeten l’allistament d’aquestes, sense menystenir el paper de població civil que habitualment acompanyava a les tropes.Pel que fa a l’armament, en els darrers temps les associacions i els recreadors han fet un gran esforç per augmentar el nombre d’armes de foc, de manera que al voltant del 80% dels recreadors ja disposa d’una d’aquestes armes. Malgrat l’actual augment i millora de la situació dels grups de recreació històrica a Catalunya, encara no s’ha assolit el nivell dels països on aquesta activitat està més implantada. Molts dels recreadors ens comenten que, malgrat l’important augment de persones i activitats derivades de la commemoració dels tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats de Catalunya, aprecien una manca d’interès per part dels polítics i de la societat en general. Aquesta, sovint titlla als recreadors de firikies o bé trabucaires en el sentit més despectiu del terme, i els veu com una gent violenta que intenta impulsar la cultura militarista amb una visió parcial de la història. En algunes ocasions, hi ha persones que assisteixen als actes amb pancartes opositores o cridant consignes de caire polític. També cal fer esment de l’ús inadequat que alguns canals de televisió han realitzat, amb imatges de recreadors, per ridiculitzar el procés sobiranista actual.
En front d’això, els mitjans ho veuen com un actuació “semifolclòrica” que serveix per adornar i donar un plus de color a un acte relacionat amb l’època, mai com un recurs historiogràfic o didàctic. D’aquesta manera molt poques vegades se’ns menciona i tampoc ens fan una propaganda adequada, tot i que la majoria dels nous recreadors han conegut aquest món, gràcies a l’aparició en algun programa de televisió, de difusió pròpia o bé un acte. No obstant, molts aprecien que primer cal resoldre les desconfiances i tibantors entre les diferents associacions, fet que hauria de portar a un augment del nombre de sortides, i a actes de major envergadura. I per l’altra banda apostar pel rigor, ja que sovint apareixen objectes anacrònics, o bé objectes o actituds que poden fer que la gent sigui reticent a acostar-se, com és el fet de que al campament hi pugui haver gent disparant trets al aire indiscriminadament, pel pur plaer d’olorar pólvora.

4. L’associacionisme
La primera associació de recreadors d’època barroca és Miquelets de Catalunya. Va ser fundada el 2005 a Manresa i actualment compta amb 130 socis, dels quals 120 són recreadors. Té delegacions a Vic, Olesa de Montserrat, Barcelona i l’Hospitalet del Llobregat. Està treballant per tenir representació a Reus i a les comarques del Vallès i del Maresme. Inicialment, va recrear el regiment d’infanteria de línia de la Diputació del General, creat el 1705, el qual vestia casaca blava i gira vermella. Anys més tard van crear el regiment de fusellers de muntanya Joan Vilà i Ferrer, constituït el 1710, amb vestits dels mateixos colors. Posteriorment, van formar la companyia de magraners de la Diputació. Finalment, el 2013 es va recuperar el regiment de cavalleria cuirassers de Sant Jordi, del 1713, de casaca blanca i gira vermella.
La Coronela de Barcelona és la segona associació més antiga del principat. Té per objectiu recuperar la història militar i el cos protocol·lari de la ciutat comtal.
L’associació Miquelets de Girona va néixer el 2008 per commemora l’època napoleònica i, no serà fins l’any 2013 que faran el pas al Barroc. Per aquest motiu van escollir el regiment d’infanteria de línia Sant Narcís, compost per tropa alemanya i oficialitat catalana, la qual té un fort vincle amb la ciutat. Porten un uniforme amb casaca blava i gira blanca.
L’associació Recreació Històrica Moià sorgeix de la festa barroca que es realitza al municipi, i al llarg del temps ha representat diversos regiments. Actualment vesteix la uniformitat de les companyies de cavalleria d’Hússars Hongaresos, les quals varen quedar al principat després del tractat d’Utrecht.
L’associació Regiment de la Ciutat de Barcelona és la més jove de totes i està agermanada amb Girona. Vesteix l’uniforme del regiment de la ciutat, creat el 1705, amb casaca vermella i gira groga.
4.1. Els Miquelets de Catalunya
Actualment, l’associació Miquelets de Catalunya està regida per una junta composta pels càrrecs que estableix la llei (president, vicepresident, secretari i tresorer) i sis vocalies que s’encarreguen d’aspectes concrets de la recreació i la gestió.
La vocalia d’agenda és la responsable d’atendre les sol·licituds per assistir als actes. Aquests poden ser organitzats per la pròpia l’associació, o també per altres de caire cultural, institucions o empreses que munten fires o altres activitats. Un cop acordats els termes (cost econòmic, nombre de recreadors, campament, cavalls, etc.) és la responsable de comunicar-ho als socis.
Una altra és la d’equipament. En els darrers anys s’ha fet una intensa tasca per abaratir el cost de la compra del material i llur confecció, augmentant l’estoc i confeccionant els vestits en un taller especialitzat. Per a l’armament, l’associació té un estoc d’armes d’atretzo per a les noves lleves o pels recreadors que encara no tenen llicencia. En aquest sentit, en el darrer any s’ha doblat el nombre de boques de foc. Fent l’associació d’intermediari entre els interessats i l’armer.
Una de les vocalies més destacables és la de projectes, la qual és l’encarregada d’innovar i de realitzar noves recerques. D’aquesta en depenen els grups de treball de projectes, campament, danses i jocs, tots encarats a millorar la recreació.
També hi ha la d’implantació territorial, encarregada que els diferents destacaments realitzin actes, i la de promoció i reclutament. Aquesta darrera ha aconseguit en el darrer any un gran reclutament, gràcies en part a la difusió d’un curtmetratge, fet a través d’un programa de micromecenatge.
Perquè una associació perduri cal que es mantingui dinàmica, i en aquest sentit es compta amb una vocalia de comunicació i difusió, encarregada de la promoció a les xarxes socials i de comunicació. D’aquesta vocalia en depèn el grup de treball de marxandatge.

5. Les recreacions: els tipus i els personatges
Les associacions que és dediquen a la recreació del Barroc duen a terme diferents actes. En una banda, és fan actes protocol·laris, com salves d’honor per commemorar un personatge o un fet històric. I per l’altra, les recreacions de batalles
Dins dels grups de recreació, hi ha diferents rols de participants. El que abunda més, és el del soldat d’infanteria, lleugera o de línia. També és recrea tot un escalafó militar i un seguici de músics, així com un regiment de cavalleria i el grup de civils, majoritàriament format per dones.
Així doncs, cada col·lectiu té un paper determinat. Els soldats, hauran de formar i fer instrucció, hauran de complir el que els hi ordenin els comandants i, si cal recrear una batalla, adoptar les tàctiques militars adequades. En les seves estones lliures podran fer vida de campament. Podran descansar, menjar alguna cosa, refrescar-se i, fins i tot si els músics s’animen a tocar, podran ballar i fer xerinola. Els civils aniran seguint la tropa sense interrompre la marxa i repartiran aigua en els moments indicats. Després, si els plau, tindran cura del campament sempre que no es designi un cos de guàrdia i, en el cas que en sàpiguen, podran fer els cartutxos de pólvora.
En tot moment s’intenta que només estiguin a la vista els objectes d’època, aconseguint, d’aquesta manera, posar-se a la pell de les persones d’aquell moment. Igualment s’intenta donar al públic assistent donar una bona imatge de professionalitat.
És important que els soldats portin armes com les de l’època, aquestes poden ser rèpliques de foc real, per les quals es necessita el permís atorgat per la Guàrdia Civil, o bé les d’atrezzo, proporcionades per les associacions.

6. L’armament, la indumentària i la música
Com a recreadors històrics, la indumentària i l’armament ha de ser l’adequat. Per això s’ha partit d’un estudi exhaustiu per aconseguir la màxima fidelitat a l’hora de reconstruir aquest període.
Aquest gran treball d’investigació2, amb el buidat de diversos arxius històrics, ha permès descobrir els patronatges dels vestits en les Reials Ordenances de Carles III de 1706, així com les comandes que es varen fer a la confraria de sastres que es conserva al registre hospitalari de la Santa Creu.
També han sigut d’ajuda les empreses que es dediquen a reproduir tota mena d’objectes i d’armes d’època, les quals venen sobretot a recreadors i a col·leccionistes.
2 Realitzat per l’historiador Francesc Xavier Hernàndez Cardona i el dibuixant Francesc Riart Jou.
Un dels inconvenients més importants era el de no disposar de rèpliques fidels d’armes de l’època. Per solucionar-ho es va recórrer a un fusell original del 1716 que va servir de model per, a partir d’un Kentuky3, fer la culata, amb fusta de faig, mitjançant un torn de tres eixos. Es va canviar el cargol del peu de gat per un amb anella, imitant el pany miquelet i, per acabar, es va fer el guardacaps amb ferro (Figura 6).
No obstant això, no es va poder fabricar el pany miquelet, ni calcular el punt d’equilibri de l’escopeta. Amb el temps s’ha observat que la molla del pany es trenca amb facilitat. En alguns casos s’ha protegit la culata amb llautó, i s’ha tapat la unió de la culata i l’encep amb un cordill. El resultat és una arma 1,5 metres de longitud.
Un dels aspectes que s’està millorant és el campament, amb un augment del nombre de tendes i de mobiliari de campanya.
Referent a la música, un grup de professionals està treballant en la recerca d’instruments, partitures i balls de l’època, a l’hora que participen de recreadors ja que el seu paper era molt rellevant en el moment de transmetre les ordres a les tropes

7. Projectes i activitats
Un dels objectius és la realització de diferents projectes d’investigació mitjançant la reproducció d’objectes, armes, mobiliari, etc., per millorar l’autenticitat de les actuacions. També activitats de difusió amb la finalitat d’apropar la història a la societat.

7.1. El tros
Aquest projecte consisteix en realitzar treballs experimentals d’enginyeria militar, per part dels membres de Miquelets de Catalunya, a partir de manuals nord-americans del segle XVIII. En ell s’hi està construir un glassis, amb fossat i tres paral·leles de setge. Fins a la data s’ha treballat fent gabions, els quals es confeccionen amb restes de poda
de morera ja que aquesta fusta ha de ser llarga i de diàmetre doble per aguantar la tensió, i feixines fetes amb les branques més primes. El terreny s’ha anat excavant per escales, amb pals de sapadors i aixades. Aquest projecte és fa dins el marc de l’arqueologia experimental, per tant s’ha de tenir en compte el temps de confecció i les eines que s’utilitzen. Finalment quan el projecte estigui més avançat no es descarta de fer una mina.

7.2. El destacament de l’Hospitalet
El darrer any, un grup del Baix Llobregat ha fet un projecte centrat en els fets ocorreguts l’Hospitalet el 1713, i que marcaren el desenllaç de la Guerra de Successió. Es basa en la recerca dels fets ocorreguts, el contacte amb les institucions, la difusió dels fets i, finalment el projecte pedagògic, anomenat “Miquelet a l’Escola”, que pretén acostar la història als nens, de forma atractiva cap a ells.
8. El futur de les associacions de recreadors
El principal repte dels grups de recreació del Barroc, és millorar el rigor històric i guanyar en fidelitat, sobretot en els moments en què els soldats no tenen una activitat concreta. Creiem que hi ha un gran camí per recórrer en l’àmbit de recrear la vida del campament. Per això, els Miquelets de Catalunya, va organitzar un campament durant un cap de setmana per viure de la mateixa manera que els soldats del segle XVIII, segons el concepte del living history. Es van poder experimentar les dificultats i incomoditats que patien a diari.
Pensem també, que s’hauria de mantenir aquest creixement que em aconseguit durant aquest últim any, sense deixar de continuar millorant amb l’aspecte de fidelitat històrica, crear nous regiments i fer sortides a molts altres llocs.
Perquè aquesta activitat sigui més reconeguda i valorada, cal promoure l’intercanvi de grups de recreació entre països, així com fer accions de difusió a nivell nacional i internacional per poder mostrar arreu la nostra història.

Agraïments
Imar Caballé, Aleix Gonzàlez, Marc Clotet, Ramón Redorta, Albert Sangenís i Albert Barbany.

Bibliografia i webgrafia
HERNÁNDEZ, F.J., RIART, F. Història militar de Catalunya. Vol III, Rafael Dalmau, Barcelona, 2003. HERNÁNDEZ, F.J., RIART, F. Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714, Rafael Dalmau, Barcelona, 2007.
COWIE, E., Living Through History, 1975.
KELLY, N., REES, R., SHUTER, J. Living Through History: Core Book. Making of the United Kingdom, Core Edition, 1998.
SANTACANA, J., SERRAT, N., “L’ensenyament de la història i el living history” a Temps d’educació 21, 2002.
http://en.wikipedia.org/wiki/American_Civil_War_reenactment (21-02-2015).
http://www.miquelets.cat (25-02-2015).
http://www.miqueletsgirona.cat (25-02-2015).
http://www.regimentsdebarcelona.cat/ (25-02-2015).
https://www.behance.net/gallery/17672605/The-Catalan-musket-project (21-02-2015).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada