dimarts, 13 de maig de 2014

Associacionisme del segle XXI 1 (la comunicació)

El nostre és un país ric, en moviments populars ja des d’antic la els seus habitants han buscat la manera de poder portar a terme allò que volien, o els agradava fer. Aquest fet ha donat lloc a un ric mostrari associatiu, donant lloc a colles geganteres, castelleres, de diables de festes, ateneus, clubs esportius, corals i orfeons, i un llarg etcètera.

Amb el temps aquestes s’han anat adaptant, com bonament han pogut als embats de la situació sociopolítica, i adaptant a les necessitats dels seus socis. El darrer d’aquests reptes ha estat i és la irrupció de les noves tecnologies de la comunicació. Un gran repte en el que sovint s’hi ha fet front comptant amb la col·laboració desinteressada d’algun soci interessat en aquest temes que provant provant ha creat algun web, un perfil, un twiter, o qualsevol altre element, per que l’entitat vagi donant a conèixer les seves activitats. I en els darrers temps molts han anat creant vocalies i/o comissions dedicades a la comunicació, però amb el romanent en el subconscient d’una política comunicativa que cal actualitzar.

Així doncs encara perdura la idea de que cal fer molts cartells, pamflets, que ningú llegeix, i que massa sovint acaben per terra, embrutant els carrers i provocant desforestació per fer uns papers que ni els mateixos interessats s’esforcen a fer arribar al públic potencial, fet que fa que te’ls trobis al estand massa sovint, darrera el taulell, menjant o petant la xerrada, sens preocupar-se el més mínim per la imatge que transmeten.

També ens trobem els membres d’una executiva que pensen que modernitat és tindre molts ordinadors i telèfons connectats a tot arreu, i passar-se la reunió enviant emails, que podrien enviar des de casa, o parlant entre ells a través del wats app. Amb això no vull dir que fem com aquell avi directiu d’un club de futbol, allunyat de la realitat dels seus jugadors, que no sap ni fer anar l’agenda del telèfon o li ha de demanar als altres que li arreglin l’ordinador. Senyors, existeixen els papers i els bolígraf, els telèfons tenen un apartat de notes!!


Cal així doncs que situem la tecnologia i l’associacionisme en el lloc que els pertoca. La tecnologia és molt útil i cal que la dominem, però tinguem present que a les associacions son un espai on la gent va a relaxar-se i a passar-ho be. Això no vol dir que hagin d’esdevenir un campi qui pugui, si no ens al contrari, perquè al igual que nosaltres hi som perquè volem, els altres també, fet que al meu parer comporta que tots hi posem tot el nostre esforç possible (sempre tenint clar fins on podem arribar, nosaltres i els altres) i fer les coses el millor possible. En el cas de la comunicació, tal i com està avui en dia ja no pot ser que cadascú vagi fent les coses de forma amateur, si no que tinguem ben clar cap a on volem anar, i a quin públic ens volem dirigir. Amb això no vull dir que s’hagi d’excloure a aquell estudiant de comunicació/informàtica, o al autodidàctica, ens al contrari, se’ls ha de potenciar per que son gent que sovint son gent molt més oberta de mires, que l’entès. Però el que si que hem de fer és treure’ns de sobre vells clixés i tindre molt clar el que volem, i adaptar-nos a les necessitats i tempos requerits per aconseguir el que volem.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada